Opinió

ANÀLISI

May, tocada i enfonsada

FACUNDO ARRIZABALAGA

El discurs havia de ser la plataforma de rellançament d’una Theresa May extremadament debilitada i el que va fer va ser acabar d’enfonsar-la. La foto que quedarà per a la història d’aquesta conferència anual del Partit Conservador serà la de la primera ministra a l’estrada, rebent el document d’acomiadament usat en el mercat laboral. Que qui li va entregar el formulari fos un còmic serà el menys important. La imatge hi és. En realitat, tot el que va passar durant l’agònic discurs de May semblava obra d’un guionista de gags dels germans Marx.

La primera ministra sabia que la seva autoritat al Gabinet i al partit està per terra. I també sabia que aquesta era la seva última oportunitat per recuperar la fortalesa erosionada pels seus continuats errors, molts de greus, com el de perdre la majoria parlamentària. Però res va sortir segons el guió.

La intervenció el dia anterior del seu ministre d’Exteriors, el frívol Boris Johnson, oferint tot el seu suport a la primera ministra a qui no ha deixat de desafiar, demostrava tota la hipocresia del personatge i obria la seva personal campanya per al lideratge tory oferint una injecció d’optimisme a un partit que sap que governa però que el poder se li està escapant de les mans i donant satisfacció a tots els partidaris del brexit dur, que són molt nombrosos.

El problema immediat del partit és May, però hi ha un altre problema de fons. És un partit vell en tots els sentits. L’edat mitjana de la seva militància és de 72 anys. Necessita urgentment un recanvi generacional tant en els seus afiliats com en els seus polítics. Johnson, amb els seus 53 anys, es considera l’home adequat. Però hi ha un altre aspirant que no ha creuat el límit dels 50. Es tracta de Jacob Rees-Mogg, un personatge que és tot el contrari de Johnson.

Pertanyent a l’alta societat, fill d’un exdirector de The Times, sembla un personatge tret d’aquella sèrie basada en relats d’Agatha Christie que sempre tenen per escenari una mansió campestre. Sempre vestit amb la seva americana creuada, armilla i rellotge de cadena, és una figura d’abans. Catòlic, ideològicament molt reaccionari, contrari entre altres coses a l’avortament fins i tot en casos de violació, i, naturalment, euroescèptic. Rees-Mogg ha aconseguit molt predicament en el partit. Té el seu club de fans a través del grup Moggmentum en una clara al·lusió a l’esquerra laborista anomenada Momentum.

Si May ha resultat ser un desastre i el seu final polític és a prop, aquestes dues alternatives semblen gairebé pitjor. El millor que es pot dir de la calamitosa intervenció d’ahir de la primera ministra és que May, malgrat el cúmul de contratemps, no es va acovardir, va aconseguir acabar el seu discurs encara que ho fes a punt de plorar. Res més. Les propostes que va anunciar de més vivenda social i límits a les tarifes de llum i gas se les emportarà el vent del canvi en el lideratge tory que, tenint en compte el que va passar ahir, no hauria de trigar. La comissió executiva del Comitè 22, l’autèntic poder dins del partit conservador, ja deu estar reunint-se. 

Outbrain