Opinió

Al contraatac

I això és el que no vull

No vull dirigents que diuen prendre decisions que no volen prendre

David Castro

No vull més hores greus. No vull més amenaces. No vull més ultimàtums. No vull seguir aguantant la respiració. No vull fatxes agredint pels carrers. Ni en col·legis. Ni en universitats. Ni davant mitjans de comunicació. No vull dirigents que diuen prendre decisions que no volen prendre. No vull que en 'petit comitè' et diguin una cosa i en públic en facin una altra. No vull governants sense l'altura i la valentia necessàries per dir als seus el que no volen sentir. No vull que segueixin enganyant tanta gent il·lusionada. 

Fulls de ruta que canvien

No vull presidents que van demanar firmes contra un Estatut (la 'zona zero' del conflicte) i ara es permeten cessar altres presidents democràticament elegits. No vull més líders a la presó. Ni que els que hi són hi segueixin tancats. No vull repúbliques proclamades a partir d'un referèndum al qual ni els observadors internacionals que van contractar van donar validesa. No vull plebiscits guanyats amb el 48% dels vots. No vull davant decisions transcendentals participacions del 38% del cens. No vull parlaments que per elegir els directius de la tele pública necessiten un quòrum de 90 diputats, i per declarar la independència es conformen amb 70. No vull que cadascú tingui la seva interpretació del que és o no democràtic.

No vull que ningú legitimi l'actuació d'un Govern per apallissar ciutadans que pacíficament protegien col·legis perquè la gent votés. No vull que les hòsties legitimin el resultat d'un referèndum del qual gran part de la població es va sentir exclosa. No vull que em venguin fulls de ruta que si no surten com ells volen te'l canvien per un altre. I després per un altre. 

Presidents pendents de tuits

No vull que apareguin paios que si no fas el que ells et diuen et converteixin en traïdor, fins i tot si ets dels seus. No vull gent tan tòxica en la política que a les primeres de canvi titllen el seu president de Judes o el posen cap per avall, i a més així creuen que el pressionen perquè canviï d'opinió. No vull que aquest president estigui pendent d'aquests tuits (si és que ho està) o del clam de la plaça que es cola pels balcons del palau. No vull que els meus governants no s'adonin que el món és més gran que Twitter. I que els que els recriminen a la plaça no representen tot un país. No vull compareixences sense preguntes. No vull que ara s'amaguin i no ens expliquin com ens pensen treure de l'embolic en què ens han ficat. No vull que em diguin quan votar és bo i quan votar és dolent els mateixos que van fer eslògan amb el 'Votarem', els mateixos que van dir que votar era il·legal. No vull que tot sembli innegociable. No vull viure a la República de l'astúcia, ni al Regne dels espavilats. No em vull menjar una poma, dues vegades per setmana, sense ganes de menjar. (Perdó que això és de Sabina…).

Outbrain