Metròpolis Barcelona

INTERNACIONALITZACIÓ DEL PROGRÉS URBANÍSTIC

Afrontant els reptes de Quito

L'AMB lidera un 'workshop' sobre els grans desafiaments globals de les àrees metropolitanes

Anna Rocasalva

El procés d'urbanització mundial és una dinàmica estable i creixent. Segons l'ONU, en menys d'un segle, gairebé quatre mil milions de persones viuran en àrees urbanes. I les regions avui dia rurals començaran a transitar cap a aquest objectiu i lideraran una de les transformacions més grans en la història, amb tots els avantatges i desavantatges que comporta. 

Aconseguir un desenvolupament sostenible, social i econòmic són els principals reptes que enfronten les àrees metropolitanes mundials. S'ha de proporcionar a les metròpolis les eines financeres, legals i polítiques adequades per construir societats més justes i inclusives. 

En aquest sentit, l'Àrea Internacional i Cooperació de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), liderarà un seminari, els dies 13 i 14 de novembre, per explicar quines són les aportacions de l'AMB en aquest debat de primera magnitud i compartir i aprendre de les experiències d'altres metròpolis del món.

ELS GRANS REPTES

«Els problemes de totes les àrees metropolitanes del món són compartits, però la manera de resoldre'ls no», explica el vicepresident de l'Àrea Internacional i Cooperació de l'AMB, Alfred Bosch. 

Actualment, les grans urbs s'enfronten al repte de la cohesió social. Existeixen grans desigualtats, no només en relació amb l'ingrés per càpita, sinó també amb l'accés a serveis i béns (educació, salut, vivenda, aigua potable, aliments, electricitat, etc.). Tampoc hi ha una verdadera igualtat d'oportunitats: varia segons l'origen social, el gènere, el país de naixement i el grup ètnic, per esmentar algunes variables. 

Garantir la cohesió social és un repte per a totes les àrees urbanes del món. Aquesta voluntat adquireix un renovat interès després de l'aprovació de la Nova Agenda Urbana sorgida de la Conferència Hàbitat III celebrada a Quito l'octubre del 2016.

Les qüestions mediambientals són el segon problema a les metròpolis. La Conferència de Rio el 1992 ja va advertir sobre la importància de la sostenibilitat, i des d'aleshores s'han desenvolupat altres iniciatives, com la Conferència del Canvi Climàtic (COP21), per reduir els residus urbans, reciclar i produir energia neta. 

No obstant, les emissions de CO2 no han disminuït i la qualitat del medi ambient ha empitjorat en l'aire, l'aigua i el sòl. I les morts prematures per contaminació s'estan començant a convertir en un indicador d'un problema que requereix acció global i no només local.

Els pròxims 20 anys seran fonamentals per trobar nous models de producció i consum i liderar la transició cap a àrees urbanes més sostenibles. «Els països mediambientalment més sostenibles són també els que tenen més cohesió social - afirma Bosch - Això és una lliçó ja sabuda, però el més difícil és aplicar-la a la realitat». «I, des de Barcelona, intentarem explicar com ho estem fent», afegeix.

EL  'WORKSHOP'

«El workshop sobre la contribució de les ciutats i les àrees metropolitanes vol ser un taller de debat sobre l'aplicació de les conclusions d'Hàbitat III», descriu el director de l'Àrea Internacional i Cooperació de l'AMB, Oriol Illa. Aquests grans principis que, obeint l'Agenda Urbana i les directrius de COP21, les urbs han de mirar d'aplicar i traduir en realitats concretes. 

El workshop estarà liderat per l'ens metropolità i 45 experts mundials en la matèria, com l'exministre de Vivenda i Planificació Urbana d'Algèria, Farouk Tebbal; la representant del Laboratori de Sostenibilitat Urbana del Wilson Center, Allison Garland; o el secretari de la regió metropolitana de Dakar, Rahmatouca Sow Dieye.

El taller també comptarà amb la participació de representants de 20 metròpolis del món com Washington D.C.(EUA), Guangzhou (Xina), Brussel·les (Bèlgica), Johannesburg (Sud-àfrica), o Berlín (Alemanya), entre altres.

El 13 de novembre, després d'una sessió pública a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona, es realitzarà una reunió conjunta a la seu de l'AMB per plantejar els temes generals, que seran discutits en profunditat en sessions posteriors. Per exemple, es debatrà sobre la implementació de la Nova Agenda Urbana i les capacitats dels governs locals per enfrontar els desafiaments actuals. 

El segon dia del taller estarà dedicat a discutir els principals reptes metropolitans com la sostenibilitat, la planificació urbana, la cohesió social, la competitivitat i el desenvolupament local. I, al final del dia, els participants es reuniran en una sessió plenària.

«El workshop és un primer taller preparatori del congrés internacional que tenim previst celebrar el maig del 2018 -aclareix Illa-. I, d'aquesta manera, convertir l'àrea metropolitana de Barcelona en un referent mundial». I és que el territori metropolità vol seguir sent un model de pensament urbà com ja ho ha sigut des de fa més d'un segle. 

Un urbanisme modern que comença amb el Pla Cerdà, el 1860, que va ser dels primers a defensar la sostenibilitat i la igualtat social d'una gran ciutat, i que segueix amb una llarguíssima tradició de pensament i teoria urbana amb Le Corbusier i el projecte olímpic. «Volem aprofitar tot aquest llegat i seguir sent un centre d'intercanvi de pensament sobre les ciutats per aprendre i oferir el que tinguem», conclou Bosch.

Outbrain