Més Periódico

EL PERIÓDICO EN CATALÀ COMPLEIX 20 ANYS

Passió per la llengua

ELISENDA PONS

Núria Bolaño

7.300 números en paper; versió catalana de la web des d’aquell 28 d’octubre de 1997 tot i que en una presentació testimonial si la comparem amb el desplegament exponencial que ha fet els últims anys; regularitat en la publicació de tota mena de suplements setmanals (+Periódico, +Valor+Salut,  +InnovacióAirbagOn BarcelonaEl Periódico de l’Estiu, per citar-ne alguns d’actuals), 9 anys de presència a les escoles d’El Periódico de l’Estudiant de manera mensual amb un tiratge de 700.000 exemplars; 300.000 persones jugant a un simpàtic Trivial en català que la primavera del 1995 es va començar a repartir amb l’edició castellana del diari; la creació d’El Periòdic d’Andorra només uns mesos abans del naixement de l’edició catalana d’EL PERIÓDICO... 

Mirant enrere

Aquests dies en què mirem enrere m’endinso volgudament en les pàgines d’especials de la casa publicats per celebrar altres aniversaris, com quan vam fer 10 anys o vam celebrar 5.000 números del diari en català, i és un orgull comprovar com personatges tan dispars del món de la cultura i la societat van coincidir sempre a valorar l’imprescindible paper que l’aparició de l’edició en català va suposar per al país.

«Un immens servei a la cultura» (Salvador Giner, en aquells moments president de l’IEC); «un regal per al país» (Teresa Cabré, catedràtica de Lingüística Aplicada); «l’edició en català ha creat i ha consolidat un model lingüístic atractiu i ha estat objecte d’atenció internacional» (Albert Branchadell, professor de Traducció i d’Interpretació de la UAB); «tots plegats ens estàvem acostumant a una mena de clandestinitat del català en la majoria de diaris» (Jordi Puntí, escriptor); «EL PERIÓDICO és pioner a la UE al publicar en dues llengües» (Androulla Vassiliaou, comissària europea de Multilingüisme); «el seu èxit forma part de la història noble d’aquest país» (Pilar Rahola); «el pas que va fer EL PERIÓDICO ha tingut una enorme transcendència per al català» (Toni Soler); «va suposar l’expansió creativa i la vitalitat de la llengua» (Isidor Marí, president de la Secció Filològica de l’IEC en aquell temps), i un llarg etcètera de mencions que hem anat rebent al llarg de dues dècades. 

Reconeixements

Suposo que va ser per tots aquests motius que l’edició en català va obtenir el Premi Nacional de Cultura el setembre del 1998 (poques setmanes abans que l’edició fes el seu primer aniversari), i més endavant, el 2008, el Premi Nacional de Comunicació. 

I tot això ho dic perquè ara que ens aturem un altre cop ens adonem que tenim molta feina feta al darrere. I ho dic especialment perquè moltes vegades, i massa ràpidament, en aquests temps en què prima més la immediatesa que la reflexió i l’anàlisi, es banalitza la feina de la regularitat, la constància, l’esforç, la dedicació i el compromís. 

Però més enllà de les decisions empresarials que van fer possible aquest projecte, per a nosaltres que formem part de l’equip de lingüistes que configura la secció, el més important ha sigut sempre saber que durant 20 anys hem estat vetllant pels fonaments d’una llengua que per sobre de tot ens estimem i amb la qual hem donat resposta des del marc d’una capçalera de prestigi com EL PERIÓDICO a les necessitats d’una societat que en si mateixa és plural i plena de matisos.

I és precisament l’alta professionalitat d’aquest equip el que ha fet possible aquesta petita gran història que és fer un diari en català (en format web i paper). Perquè cada dia i cada nit, moltes i moltes nits, ens hem esforçat per donar una resposta genuïna i creativa als altíssims reptes que planteja una edició escrita majoritàriament en una altra llengua.

Però abans de seguir parlant d’aquest apassionant repte diari que suposa per a nosaltres la feina que fem, vull destacar la recepció a l’alça d’originals escrits en llengua catalana entre els articulistes d’opinió. Entre les firmes figuren destacats noms com Josep Maria EspinàsJosep Maria FonallerasMiquel Ferreres, Xavier Bru de Sala, Sílvia Cóppulo, Najat El Hachmi, Jordi Subirana, Enric Marín, Jordi Puntí, Manel Esteller, Jenn Díaz, Pere Puigdomènech Vicenç Pagès, entre altres, sense desconsiderar una important quantitat de cartes escrites originalment també en català.

Hi guanya la societat

Però parlàvem de traduir, que en realitat vol dir adaptar a una altra sensibilitat i reescriure, i el més important és dir que per fer-ho no n’hi ha prou de prémer un botó que activa una imprescindible traducció automàtica, si al darrere un equip de persones altament compromeses amb la seva feina, amb els textos que tenen a les mans, no s’hi implica, no s’hi baralla, i no lluita fins que tanca l’edició sabent que ha trobat una fórmula que l’ha convençut, i que és la millor que ofereix per defensar una llengua que 20 anys després de la seva sortida al carrer està més consolidada, és més forta, està més estesa i a la qual hem trasmès sempre, i així ho seguirem fent, l’entusiasme, la passió i l’esperança que segueixi contribuint a cohesionar una societat més necessitada que mai d’eines que ens facin sentir que tot el camí transcorregut fins ara ha valgut la pena. 

Perquè en aquesta contribució a l’enriquiment del català des de les pàgines d’aquesta capçalera, qui hi guanya és la societat a la qual hem tractat de servir sempre amb rigor i eficàcia. 

Outbrain