Més Periódico

PERFIL

A Mariah Carey li mola el Nadal

A l'autora d''All I want for Christmas is you', la nadala estrella dels centres comercials, aquestes festes li surten rendibles

Sabíeu que Mariah Carey (Long Island, Nova York, 1970) disfruta d’un registre vocal de cinc octaves? ¿Sabíeu que el seu estil canor ha sigut descrit com a melismàtic? Jo no. De fet, he hagut de consultar el diccionari per esbrinar que melismàtic ve del grec melisma i consisteix en l’habilitat per apujar o abaixar el to de la veu en la síl·laba d’una cançó. Cosa que explica els seus refilets i potser fins i tot els de Shakira. Déu n’hi do les coses que descobreix un amb una simple ullada a un llibrot gruixut, ¿oi?

Abans d’assabentar-me d’això de les cinc octaves i el melisma, Mariah Carey em semblava, simplement, una pesada descomunal i la seva aparició m’obligava a canviar de canal de televisió o d’emissora de ràdio, cosa que no era obstacle perquè la considerés també una gran treballadora en la seva feina. És indubtable que aquesta dona s’ho ha treballat per arribar a dalt de tot, i que la seva influència sobre els concursants d’Operación TriunfoLa Voz i programes per l’estil és tan intensa com continuada: entre ella i la difunta Whitney Huston van imposar un estil vocal, probablement melismàtic, que passava del xiuxiueig al bram en nanosegons i que va causar una profunda impressió en centenars d’aspirants a estrella de la cançó. Personalment, aquest estil sempre m’havia semblat melodramàtic i exhibicionista, destinat a forçar l’aplaudiment més que a sol·licitar-lo amablement, però la seva eficàcia és indubtable, com bé sabem tots els que hem sigut sotmesos a l’escolta de 70 versions diferents d’I Will always love you. Carey i Huston, per cert, van unir els seus refilets en el duet When you believe (1998), pertanyent a la pel·lícula El príncipe de Egipto.

200 milions de discos

La nominació de Mariah als Globus d’Or per la seva cançó The star, de la pel·lícula Se armó el belén, és l’últim reconeixement concedit a la noia de Huntington, Long Island, de la qual s’ha de dir que compta al seu haver amb cinc premis Grammy, 21 World Music Awards, 11 American Music Awards i 14 guardons de la revista Billboard. No contenta amb això, ha despatxat uns 200 milions de discos, i als Estats Units és la tercera supervendes local, només la superen les cantants Madonna Barbra Streisand.
   

   

 La seva infància no va ser gaire alegre. La seva mare, Patricia Hickey, d’origen irlandès, excantant d’òpera i professora de cant, i el seu pare, Alfred Carey, enginyer aeronàutic de procedència veneçolana i raça negra, es van divorciar quan la nena tenia tres anys. Sembla que al seu barri abundaven els racistes, i la cantant assegura que, entre les moltes mostres d’hostilitat que van rebre, figuren en un lloc destacat l’enverinament del gos de la família i l’incendi provocat del seu automòbil. La vocació de Mariah, això sí, va trobar en la seva mare una eficaç col·laboradora, ja que li va finançar totes les classes de cant que fessin falta i la va animar a emprendre una carrera musical.
   

   

 A finals dels anys 80, Mariah s’havia traslladat a Manhattan i feia els cors a la cantant porto-riquenya Brenda K. Starr. Va ser aquesta qui li va presentar en una festa Tommy Mottola, capitost de Columbia Records, que va flipar amb una maqueta de la nostra heroïna i de seguida li va oferir gravar el que seria el seu primer àlbum, titulat, senzillament, Mariah Carey (el 1993 es va casar amb ella, encara que el divorci va arribar quatre anys després, el 1997). A partir d’allà, la cosa va anar rodada i Mariah es va llançar a publicar disc rere disc: Emotions (1991), Music box (1993), Merry Christmas (1994) –que incloïa el seu exitàs nadalenc All I want for Christmas is you i que no té res a veure amb el trastocat disc de nadales de Bob Dylan, que és una de les coses més perverses mai gravades: a Mariah li mola de veritat el Nadal–, Daydream (1995), Butterfly (1997)…

Brams i xiuxiuejos

Amb el divorci de Mottola va arribar també el canvi de companyia discogràfica, encara que el contracte amb Island no va acabar precisament gaire bé. I és que fins i tot en la vida perfecta de Mariah Carey hi ha decisions que surten cares. En el seu cas va ser la d’actuar a la pel·lícula Glitter (2001), que va unir a la burla de la crítica el desinterès del públic. El 2009, això sí, la nostra amiga va viure una certa redempció cinematogràfica al participar en Precious, la qual els crítics van omplir d’elogis. Des d’aleshores, per si de cas, Mariah no s’ha deixat veure a la gran pantalla, però els seus brams i xiuxiuejos segueixen sent tan eficaços i comercials com sempre. 

Outbrain