eXtra

RELACIÓ FRATERNAL

Bozzo reivindica la figura de Rubianes

L'escriptor i director de teatre recorda la seva relació d'amistat amb l'actor galaicocatalà al llibre 'Pepe i jo'

JOAN CORTADELLAS

Luis Benavides Barcelona

U de març del 2009. Pepe Rubianes s’acomiada després de lluitar amb una llarga malaltia que el va allunyar dels escenaris. Un càncer de pulmó s’emporta un dels humoristes, actors i directors més mordaços i irreverents del país. «La presència de Pepe segueix sent molt viva. És increïble la quantitat de visites que té qualsevol fragment o vídeo de Pepe a les xarxes socials. Se’l troba a faltar, perquè ens encantaria sentir-lo opinar sobre el 155, sobre Soraya… Podem imaginar què pensa de tot això; disfrutem molt imaginant Pepe amb el paladar calent», explica el seu fraternal amic, el també actor i director de teatre Joan Lluís Bozzo, possiblement una de les persones que millor el coneixia.
Bozzo presenta ara Pepe i jo (Ed. Pòrtic), un llibre de capítols curts, de lectura àgil i amena. Tal com indica el títol, no és una biografia més, tampoc una col·lecció de batalletes gracioses. No obstant, Bozzo treu partit dels seus nombrosos dietaris i aconsegueix esbossar molts somriures en les seves 300 pàgines: «Explico moments, però no és un llibre objectiu. És la història de la nostra amistat, i per això també explico coses meves».
«Pepe va ser un gran comunicador, deia el que pensava, sense pensar en la correcció política que ens ha dominat durant molt temps», explica amb un punt d’admiració el seu amic, una de les viudes que ha lluitat perquè l’Ajuntament concedís un lloc a la llista de carrers a l’humorista amb el cor dividit entre la seva Vila Xoan natal i la seva Barcelona d’adopció, on va créixer, es va formar i va desenvolupar tota la seva carrera professional.  «Serà en un carrer de la Barceloneta, el d’Almirall Cervera, on vivia», precisa el seu amic.

L’afegitó que va portar cua 

És impossible saber què opinaria l’actor «galaicocatalà», com ell mateix s’autodenominava, sobre l’actual situació a Catalunya.  El 2006 va deixar anar que «la unitat d’Espanya me la sua pel davant i pel darrere». Aquella frase, en la seva versió àmplia, la va despatxar de memòria en un programa de TV-3. Aquella frase, el va perseguir fins a l’últim dels seus dies. Va rebre nombrosos insults i fins i tot querelles que després van ser arxivades pel jutge. «Això era el que deia literalment cada dia per referir-se a la persona que va inventar el treball. Era un afegitó que feia servir en el seu espectacle. Pepe no va calcular l’efecte multiplicador de la televisió», lamenta Bozzo, que recorda que el seu amic va matisar les seves paraules. «Es referia a l’Espanya reaccionària, a la franquista», puntualitza.
Rubianes –que només va ser profeta a la seva terra a partir del 2002 quan va atacar Mariano Rajoy per la gestió del desastre ecològic del Prestige i els seus famosos «filets de plastilina»– encarnava com pocs la pluralitat catalana. «L’indignava que es digués que aquí, a Catalunya, es reprimia la llengua castellana. En el seu moment va ser la persona més entrevistada a TV-3, només darrere de Jordi Pujol i Pasqual Maragall», recorda Bozzo, que també recorda que els màxims referents del seu amic eren Federico García Lorca i Antonio Machado, dos grans de la llengua castellana. «Somiava amb ells, i fins  i tot va ferun espectacle titulat Lorca eran todos. Era un gran entès en Lorca», continua l’autor de Pepe i jo, un llibre que precisament dedica un capítol a l’obsessió de l’humorista pel granadí més universal.
El llibre arrenca amb una cita de l’escriptor del segle XVI Montaigne dedicada al seu admirat La Boétie, on intenta argumentar el perquè de la seva amistat: «Perquè era ell, perquè era jo». Aquesta frase tan concisa i profunda al mateix temps també defineix la relació entre Rubianes i Bozzo, dues personalitats diferents i complementàries com les figures del pallasso gamberro i el pallasso seriós.  «Les amistats s’han de regar, i ell va cuidar la nostra amistat. Pepe dedicava molt temps al cultiu de l’amistat. Per a ell era primordial», explica Bozzo, en referència als alts i baixos dels seus gairebé 40 anys d’amistat. «És possiblement la més intensa que he viscut mai», afirma l’autor de Pepe i jo, una oda a les estranyes parelles tan tendra i divertida com l’enyorat Rubianes. 

Outbrain