Esports

RETIRADA D'UN CRAC MUNDIAL

Pirlo, l'adeu del mestre

El centrecampista italià es retira als 38 anys després d'una carrera sensacional i convertit en referent del futbol exquisit

JONATHAN DANIEL

Albert Guasch / Barcelona

Al llarg de 23 temporades, Andrea Pirlo ha acumulat en el seu palmarès un Mundial amb Itàlia, dues Champions, sis títols de la Sèrie A i una infinitat d’altres campionats. Diumenge, el New York City, el seu últim equip, va ser descavalcat dels play off de la Major League Soccer i amb això acabava la carrera d’un gegant del futbol. Ho va ratificar en un missatge a Twitter poc després de la derrota. «No només la meva aventura a Nova York arriba al final, sinó també el meu viatge com a jugador de futbol», va dir el centrecampista de les 116 internacionalitats i un referent global del futbol exquisit.
   

 Als seus 38 anys, Pirlo, conegut com el mestre o el metrònom, ja va anunciar a principis d’octubre que havia arribat el moment de retirarse de la competició professional. «T’adones que ha arribat el moment. Cada dia tens problemes físics, no pots entrenar-te com vols perquè sempre tens alguna cosa. A la meva edat, ja n’hi ha prou», va explicar llavors.

Els reconeixements li han plogut de tot arreu. De tècnics i jugadors amb els quals va compartir vestidor o rivalitat. D’analistes del futbol. D’aficionats. Pocs centrecampistes han sigut tan admirats. «Sempre he considerat Pirlo com el millor jugador italià», va deixar dit Xavi Hernández, un altre visionari de la passada. «Més de 20 anys donant classes de futbol. Als que ens apassiona aquest esport és un dia trist», va escriure Casillas.
  

  Pirlo va començar a forjar-se al Brescia, amb el qual va jugar el seu primer partit a la Sèrie A amb només 16 anys. L’Inter de Milà el va fitxar el 1998. No li van anar bé les coses i després d’algunes anades i vingudes va tornar com a cedit al Brescia. Va despuntar tant que el Milan de Silvio Berlusconi i entrenat llavors per Carlo Ancelotti es va quedar amb els seus serveis. Amb el tècnic italià va endarrerir la seva posició i es va assentar com un centrecampista organitzador descomunal. Es va convertir en un jugador únic i va guanyar dues Lligues de Campions i dos scudettos. El 2006 va liderar  Itàlia en la seva conquista del Mundial.
 


En la seva autobiografia Penso quindi gioco (‘Penso, per tant jugo’) va explicar els intents de Pep Guardiola per fitxar-lo pel Barça. «Som  molt forts ja, la veritat és que no podria demanar res millor, però tu ets la guinda del pastís. Estem buscant un centrecampista que s’alterni amb Xavi, Iniesta i Busquets, i aquest ets tu», li va dir Guardiola després d’un partit amistós al Camp Nou entre el Milan i el Barcelona el 2010. «M’hauria arrossegat a quatre potes fins al Barcelona. En aquell moment, era el millor equip del món. El seu estil de futbol no s’havia vist en molt temps», indica en el seu llibre.

No es va traslladar al Camp Nou, però va canviar amb 31 anys el Milan pel Juventus. A Torí va acaparar quatre Lligues i es va quedar a les portes de la seva tercera Champions. Va caure a la final davant els blaugranes. 

Pirlo, amb la samarreta del Juventus.

En la recta final de la seva carrera, va fer les maletes i es va instal·lar a Nova York amb David Villa. Tres temporades més movent la batuta pels estadis dels EUA. Els genolls li van començar a flaquejar i el mestre ha dit prou. 

Outbrain