Barcelona

RENOVACIÓ INTEGRAL

Glòries es reinventa com a centre comercial a peu de carrer

El seu nou disseny integrat en l'espai públic connecta la Diagonal amb la Gran Via

Després de 23 mesos d'obres i 148 milions d'inversió, compta amb un 70% d'operadors locals

FERRAN NADEU
FERRAN NADEU
FERRAN NADEU

Patricia Castán Barcelona

Si els compradors i curiosos que es van acostar aquell llunyà mes d’abril de 1995 al centre comercial que acabava d’orbrir a les Glòries repeteixen aquests dies la visita, pensaran que estan en un altre espai i en una altra ciutat. Cap zona de Barcelona ha patit un canvi urbanístic tan intens en les últimes dues dècades, a falta que es remati els pròxims anys el pla d’una plaça de les Glòries més humana. Aquesta evolució territorial ha empès també un dels primers centres lúdics i comercials de la ciutat a reinventar el seu model. I després de 23 mesos d’obres i 148 milions d’euros, el conglomerat comercial va estrenar ahir una nova etapa com a «eix comercial» més obert i integrat en la via pública.

Óscar Valero, responsable de relacions institucionals a Catalunya d’Unibail-Rodamco (propietària i promotora de la transformació) i cap del projecte, recorda que el centre comercial de les Glòries va néixer «com una capsa de sabates, compacta i tancada en un entorn de solars i velles indústries», en un barri perifèric. Però 22 anys després, l’imparable districte 22@, el nou eix de Diagonal que arriba al mar, la caiguda de l’anella viària, els nous Encants i altres projectes han redibuixat un territori de nova centralitat al qual calia sumar-se.

Els canvis d’aquesta intervenció, que es va començar a gestar el 2009 i que va tenir llum verda en l’anterior mandat, són rotunds: ha perdut passarel·les així com la seva segona planta tancada i ha retallat de 190 a 130 la seva millorada oferta comercial (malgrat guanyar 9.500 metres comercials redistribuint els seus espais), amb 460 nous llocs de treball, assegura.

Però la transformació clau és haver passat a exercir de nexe entre cinc barris de l’Eixample i Sant Martí –als quals donen els seus accessos–, gràcies al seu nou traçat que segueix la trama de Cerdà. El més visible i ben resolt és la unió de la Gran Via i la Diagonal, una mostra de la integració de 12.500 metres quadrats d’espai públic que ja formaven part del recinte però que ara tenen ple aspecte de carrer a l’haver sigut reurbanitzats per la promotora francesa, amb paviment barceloní a les seves voreres interiors, referències a Gaudí, mobiliari i marquesines firmats per l’estudi de Mariscal.

L’entrada per la Gran Via té l’atractiu de recuperar els pilars de l’arquitectura industrial italiana sobre els quals se sustenta l’edifici d’Hispano Olivetti i que abans estaven tapats per la part del darrere de magatzems i botigues. Ara exerceixen de pont i s’endinsen en un recinte de compres que no vol ser un «centre comercial», sinó un eix de comerç integrat als barris, explica Valero. Per això, a moltes botigues s’entra des del carrer i sense necessitat de recórrer passadissos. El model, pioner a Espanya, ha obligat Unibail-Rodamco a filtrar els operadors, amb un mix de multinacionals imant, però un 70% de firmes locals, per evitar la sensació de recintes clonats i donar més sensació d’eix urbà de shopping.

Entre els ganxos de les quatre edificacions redissenyades amb grans aparadors d’11 metres d’altura, figura el gegant japonès de la moda, Uniqlo, que ahir va obrir la que és la seva segona botiga a la ciutat. També s’hi han sumat Adidas i Fnac, entre altres. En canvi, a la part subterrània (que també té llum natural i temperatura ambient) hi ha firmes autòctones i un atractiu espai gastronòmic, El Mercat, de 3.000 metres quadrats de superfície amb molt sabor local i bonics restaurants i barres. El seu reclam afegit és l’horari, ja que al tenir-hi accés directe des de la Diagonal funcionaran fins a passada la matinada. 

Outbrain