Barcelona

BARCELONEJANT

De Manhattan a Sant Felip Neri

Els visitants de Barcelona es rifen la companyia de Ramón Holgado, xef retirat que va viure al carrer i s'ha reconvertit en guia turístic

Olga Merino / Barcelona

El que converteix una ciutat en cosmopolita són la gent que l’habita i la que hi està de pas amb una mentalitat oberta i viatjada a la maleta. Aquest seria el cas de Ramón Holgado Orgaz, guia turístic i xef retirat, un espècimen humà amb un olfacte especial per estar al lloc adequat, encara que no sempre en el millor moment. Una vida de pel·lícula, la seva.

Educat i bon conversador, els visitants es rifen la seva companyia. Sobretot, el turista amb ganes d’emportar-se a casa un fragment de veritat, no només perquè el Ramón parla bon francès i anglès, sinó també perquè es coneix Barcelona, l’autèntica, com la palma de la mà, inclosos racons que pocs guiris s’atrevirien a transitar solets. Es fa increïble pensar que va viure al carrer durant un any i que es va alimentar als menjadors socials. Per fortuna, aquella etapa va quedar enrere i ara ofereix els seus serveis com a guia a través del correu electrònic (rordaz5320@gmail.com) i el telèfon (688 403 171).

Acostuma a portar un barret trilby, aquell que té l’ala un pèl més curta que el fedora, com el de Frank Sinatra en els temps del Rat Pack, que li dona un aire hípster o d’americà perdut a París. Ja és una mica això, ja, perquè el Ramón va néixer novaiorquès sense saber-ho: fill d’espanyols que van emigrar a França, va viure en directe el Maig del 68 parisenc i, com que allò li devia semblar poca cosa, amb 21 anys va posar rumb a Nova York. «Sempre vaig ser un rebel», diu. Un rebel sense banderes i que té ganes de veure món.

Restaurants glamurosos

Passejant pels carrerons de Ciutat Vella, explica que es va enamorar de Manhattan des de la finestreta de l’avió, i encara no ha pogut oblidar el regust del seu primer 'donought', un dels de veritat. Una mica per atzar, va començar d’ajudant de cuina, va estudiar a l’Escola d’Art Culinari i va acabar de xef en restaurants glamurosos amb limusines aparcades a la porta, locals de categoria com Regine’s o Chez Pascal, on una nit, a mitjans dels 70, l’armador grec Stavros Niarchos va arribar a pagar una factura de 2.500 dòlars per un sopar de 34 comensals. I va cuinar per a Omar Sharif, per a Jack Nicholson, per a Dustin Hoffman.

Es va casar amb una afroamericana i va tenir un fill que ara ultima el seu doctorat en Filosofia. Però, ai, se li van aparèixer pel camí la nit, la festa, els saraus, la 'dolce vita' novaiorquesa, l’ànsia d’esprémer la joventut com una llimona. «M’han agradat molt les dones, però sempre he sigut honest amb elles», diu. El Ramón va freqüentar Studio 54, la mítica discoteca que tenia la pista decorada amb la silueta d’una mitja lluna que esnifava cocaïna amb una cullereta.

Saltarem algun capítol per resumir que els atemptats de l’11-S el van enxampar treballant a la Setena Avinguda, que l’impacte sobre la segona torre va succeir davant dels seus nassos i que ha escrit un llibre sobre aquella experiència de pànic i fum. L’ha titulat 'El alma en las cenizas'. La massacre de les Torres Bessones el va afectar més del que hauria desitjat i va decidir tornar a Espanya. ¿Quan? Va aterrar a Madrid l’endemà de l’atemptat d’Atocha.

Les morts del seu germà, primer, i del seu pare, després, en un lapse de tot just dos mesos el van sumir en una profunda depressió. Ja tenia 50 anys, va perdre la feina, no en va trobar una altra, es va fondre els estalvis i així, en una espiral cap avall, va acabar al carrer. «Vaig haver de reaccionar amb molta rapidesa per sobreviure», confessa. Per sort, el projecte Hidden City Tours, que ofereix feina a 'homeless' amb idiomes com a guies turístics, li va fer recuperar l’autoestima i l’equilibri interior.

Des de fa una temporada, Ramón Holgado treballa pel seu compte amb la particularitat que ofereix rutes fetes a mida, allunyades del màrqueting. ¿Que el turista és un gurmet? Doncs el rescata de les paelles de porexpan i se l’emporta a tastar bon pernil.

Als seguidors de 'L’ombra del vent' els condueix fins a la plaça on viu el personatge de Núria Monfort, que no és cap altra que la de Sant Felip Neri. Per als indígenes, suggereix racons secrets, i ha promès que un dia em portarà a un 'garito' del carrer d’En Robador. 

Outbrain